Educació infantil

La primera etapa es divideix en dos cicles, el primer de 0 a 3 anys i la segona de 3 a 6 anys. La segona etapa és gratuïta ja se escolaritza als nens, però en la primera etapa les escoletes no són gratuïtes per això no tots els ens van. La LOE volia introduir més escoletes per potenciar l’educació en el primer cicle.

http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046771604/

L’educació infantil actualment ha canviat, potencia tant la lectoescriptura com el desenvolupament de la personalitat i l’autonomia dels nens. Els objectius generals del currículum a l’educació infantil es refereixen a alguna de les 5 grans capacitats que els nenes han d’assolir abans de finalitzar l’etapa, les cognitives, de relació interpersonal, motrius, d’actuació social i d’equilibri personal. En aquestes grans capacitat poden distingir dos dimensions, el que afecta a la pròpia persona i una configurada per el medi que l’envolta i les relacions que hi manté. Aquestes dimensions estan relacionades gràcies als instruments, les formes de comunicació i  representació, és a dir, els llenguatges. Aquests tres àmbits en el currículum de educació infantil es transformen en competències que ajuden a l’infant a desenvolupar-se, no parlam de àrees si no de àmbits d’experiència i cal tractar-los globalment. El currículum té una funció orientadora, l’acció educativa ha de estar relacionada amb els objectius generals.

La relació entre la professora i els nens ha de servir per motivar-los a relacionar-se, aprendre,cercar,etc. S’han de crear diferents situacions amb els nens proporcionant-los ajuda diversa sobre les necessitats que tenen. També és important la relació de les famílies amb els professor ja que han de col·laborar junts en l’educació dels nens, i per això fa falta una bona comunicació a través d’entrevistes, reunions festes,etc. El currículum és obert i flexible això permet al centre organitzar els objectius i continguts per cicle com vulguin. El currículum també indica què, com i quan ha d’avaluar-se. S’han d’avaluar el contingut, totes les capacitats que cal desenvolupar, els referents als objectius generals i el projecte de centre, es farà al principi, durant i al final d’aprenentatge, s’ha de tenir en compte una sèrie de dades i prendre decisions.

Les àrees de coneixement han de ser, l’alumne, si mateix, l’entorn, el medi físic i llenguatges comunicació i representació. Aquestes dimensions són inseparables per el desenvolupament del jo. S’anomenen àrees però estan lligades a una disciplina de coneixement a partir de l’experiència. La descoberta d’un mateix fa referència al desenvolupament de la pròpia personalitat del nen, l’entorn fa referència a descobrir el medi on viu,adaptar-se, i conviure amb els altres individus, i la intercomunicació és un instrument que ens permet relacionar-nos.
http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046763371/

El temps és molt important a l’educació infantil fins a arribar a primària. L’equip 
docent  ha de fer sentir als nens des que arriben fins que se’n van còmodes per a seu desenvolupament. Han de començar a ensenyar-li hàbits del dia a dia per tenir una regularitat en el temps i seguir un ordre en les activitats per que es sentin més segurs. Respecte a l’espai de les escoles han d’intentar adaptar-se el millor que puguin a les necessitats educatives del centre, ha de ser acollidor, segur, ampli, etc. Una vegada s’ha modificat tot i s’ha posat en pràctica ha de ser revisat per valorar realment que passa dins l’aula i el desenvolupament de la unitat.

Després de llegir d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè i parlar molt sobre aquest tema em queda molt més clar com de important és la educació infantil en tot el procés de educació de una persona. També he aprés les àrees de coneixement, encara no havíem parlat d'elles, en aquesta assignatura. Mentre sàpigues el que has d'ensenyar el procediment serà més fluït. 

  

Avaluació

Aquesta setmana hem vist el tema de l’avaluació. Primer començaré definint-la, l’avaluació és la forma de qualificar en el procés de ensenyança segons si han aconseguit els coneixements i les habilitats requerides. Hi ha moltes tipologies d’avaluacions, segons la finalitat, el moment, la extensió, el grau de relació amb l’avaluador i segons el criteri.

Segons la finalitat hi ha de tres tipus, la diagnostica, la sumativa o integradora i la avaluació formativa o reguladora, segons el moment està la inicial, la final i la processual, la sumativa final seria la avaluació de l’escola tradicional. Segons la extensió hi ha dos tipus parcial i global, segons el grau de relació hi ha 5, la externa, les persones que avaluen no participen en l’aprenentatge, interna, si que hi participen, autoavaluació, es fa a un mateix, heteroavaluació la fa a altres i coavaluació els aprenents s’avaluen uns a altres, i per últim segons el criteri hi ha dos, la criterial, on es coparen els resultats amb uns propòsits prèviament fixats, i la normativa, el punt de referència de comparació és el nivell general d’un grup que actua com a mitjana.

El procés d’avaluació s’utilitza per avaluar si es sap o no el contingut del llibre de text, si a l’examen es posa tot el contingut, és a dir, avalua uns coneixements que anteriorment ens hem aprés per a l’examen i treure bona nota però que més tard quasi no recordarem. Tampoc sabem en que s’han basat per fer l’avaluació o en que hem fallat, més que un procés orientatiu per saber com anam en el procés de aprenentatge i si va malament poder reconstruir-lo, és un procés per penalitzar els nostres errors i només premiar-nos amb bona nota si ho fem bé. L’avaluació és el motor d’aprenentatge, depèn de com avaluïs, aprendre serà d’una manera o d’un altra, però la resistència al canvi de avaluació, és a dir, que la nota sigui menys important i el procés d’aprenentatge més, és dels propis alumnes. Lo important no és el contingut de l’aprenentatge sinó aprovar els exàmens i utilitzar unes estratègies de aprenentatge que consisteixen en la memorització a curt termini.

L’avaluació sempre és a partir de proves de paper i llapis per saber si l’alumne sap o no uns continguts que es suposa que son necessaris per més endavant els estudis de la universitat, i si treus menys de un 5 vol dir que pot ser no pots optar a anar-hi i si tens més de un 5 si. L’avaluació per competències és difícil, però desprès de dir que s’ha d’ensenyar per competències també s’ha de poder avaluar per competències, per aplicar els continguts a situacions reals. En aquesta avaluació no només tindrà en comte la resolució del problema, perquè el que volem es que els alumnes millorin s’avaluarà tot el procés per resoldre el problema. Per avaluar per competències es realitzaran activitats associades a cada competència on s’avaluarà el grau de domini de la competència.

El procés de avaluació a vegades pareix més un de selecció dels millors alumnes segons les notes. En el meu cas en quart de secundaria vaig suspendre dos i vaig haver de recuperar-les en setembre, per això quan vaig fer l’examen i les vaig aprovar en varen donar un paper on me recomanaven anar a un mòdul. Em vaig quedar sorpresa perquè només es varen basar en que vaig suspendre dos aquell any i en els altres anys o en les aprovades d’aquell mateix curs no. Però ara en contra del que em varen dir estic estudiant el grau d’educació infantil. S’hi haguessin avaluat per competències només pensarien que la competència matemàtica no se’m dona bé, no que no pugui estudiar batxillerat.

Avaluació from andreauib

Quines són les competències.

Durant aquestes setmanes, en totes les entrades hem estat parlant de les competències, que eren i en que es basaven, però mai hem dit quines són les competències. Les competències són 8 i es divideixen en  4 grups. En el grup de les comunicatives es troben la competència comunicativa lingüística i audiovisual, i l’artística i cultural, en les metodològiques es troben la competència de tractament de la informació i competència digital, la matemàtica, i la de aprendre a aprendre, en les personals només hi ha una la autonomia i iniciativa personal, i per últim en les de conviure i habilitar el món es troben la de coneixement i interacció amb el món físic i la social i ciutadana.

Actualment en els centres el coneixement es divideix en àrees o matèries, que és el que estudien els alumnes i hi ha algunes competències que coincideixen amb les matèries. Però hauria de ser al revés, s’han d’estudiar les competències tot i que hi hagi que no coincideixen amb matèries. Per això és necessària un area comú que contengui aquestes competències però que a la vegada també es puguin substituir per activitats de aprenentatge.

Les competències s’aprenen segons una seqüència didàctica que es divideix en 5 parts, la primera identificar l’objecte d’estudi en la realitat, la segona és la construcció de les possibles respostes al problema, la tercera és la expressió de la resposta al problema, la quarta és la revisió del coneixement per a planificar el seu aprenentatge i per últim la sexta part que és la seva aplicació a situacions reals i diferents. Per estudiar les competències no només s’ha de plantejar com problema amb lògica disciplinar si no que la resolució del problema tingui una aplicació a un problema a la vida real que més endavant ens puga ajudar en situacions de la reals.

Tot i que canviem les matèries per les competències encara hem de canviar moltes coses per a que funcioni millor. Hi ha d’haver un canvi curricular, que és el que encara ha de ensenyar el professor i quina informació està a l’abast de l’alumne, perquè hi ha conceptes que necessites que t’expliquin. També ha de haver un canvi en el professorat, han de avaluar a cada alumne per saber com s’ha desenvolupat individualment per saber com exercita les competències, també han de utilitzar, com diu el professorat en els vídeos del col·legi de Jacint Verdaguer, una tecnologia dolça, és a dir, preocupar-se per la persona. Un canvi d’eines, s’han d’utilitzar les eines més noves per als nens i el desenvolupament de la classe. I per últim un canvi d’espais, s’ha de canviar la distribució de la classe i utilitzar altres espais i obrir-se a l’entorn. Un altre dels canvis també seria que no només els professors avaluessin als nens en la seva competència sinó tots els professor avaluar als nens en totes les competències segons el que ensenyi cada professor.

L’ensenyança per competències la trobo important e interessant però alhora també veig molt difícil la seva aplicació ja que serien molts de canvis, tot i que necessaris per millorar la educació. Però està bé que encara que les competències no estan aplicades hi hagi professors que estan conscienciats de la importància que tenen i que és necessari un canvi.

Us recoman aquests vídeos de les competències  penjaré 1 però hi ha 7 vídeos però des de el primer es pot arribar-hi.

El currículum

Ir a descargar

Aquesta setmana parlarem del currículum. Aquest concepte ja l’havíem mencionat a classe però encara no desenvolupat ni treballat. El currículum es refereix al conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, criteris metodològics i de avaluació que els estudiants han d’aconseguir en un determinat nivell educatiu.

Va ser introduït per primera vegada per la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu) en 1990. L’estructura la forma l’administració central, a vegades junt amb la comunitat autònoma, el centre i els professors. El currículum té un mínim de competències d’educació transferides per la comunitat autònoma, en l’escola es concreta i reorganitza, majoritàriament té una funció d’orientació.

Cada etapa hi ha uns objectius que s’han de complir que estableix el currículum per passar de cicle. Tot i que aquest és obligatori  s’aplica també a cicles que no són obligatoris com infantil o batxillerat. En batxillerat és important perquè es fa de cara a la prova de selectivitat, però en infantil han de començar a desenvolupar la seva personalitat, no a omplir-se de continguts. Més que un currículum, necessitem mestres competents i professionals capaços de desenvolupar la seva pròpia programació. Hi ha molts que com que cada any el currículum és el mateix i el coneixement és globalitzat no es molesten i utilitzen la programació dels anys anteriors o la del llibre, és a dir, el currículum  s’identifica amb el llibre de text. Els professor a vegades es preocupen només de cobrir tots els objectius, i no de com ho estan fent i si d’aquella manera és el millor per als alumnes, ho fan d’una manera rapida pel carregament de contingut.

Una altra de les coses importants del currículum és com s’elegeix el que és important per tractar a l’escola, i es fa a través de quatre fonts. La primera font és la sociocultural, ensenyaments tenint en compte el context, la psicològica, segons les característiques dels nens en les diferents etapes, la disciplinària allò rellevant de cada àrea, i la pedagògica, com s’ensenya cada contingut depenent de la disciplina. A l’educació infantil el que s’ha d'aconseguir és ,que a partir del aprenentatge d’uns continguts determinats, com podem assolir les capacitats, com les cognitives o lingüístiques, que són els objectius generals.

El currículum té dos parts una bona i una altra dolenta. La bona es que pot servir per orientar per saber més o menys quins continguts has de seguir, però la dolenta és que hi ha professors que no proposen cap objectiu propi, es a dir, no innoven i només es basen en el currículum. En la meva etapa en el institut he vist molts així que el primer dia et deien que havies de mirar l’índex del llibre i que era allò el que anàvem a fer en tot el curs. I dic jo, si només anem a utilitzar el llibre per a que necessitem el professor?

Les competencies

Make your own slideshow at Animoto.

A la entrada anterior  ja parlarem del terme competències, que surt molt bé explicat en el llibre de Antoni Zabala, però aquesta setmana aprofundirem una mica més en aquest idea que introduirem la setmana passada. Començaré definint que és una competència, és una capacitat o habilitat per efectuar tasques en situacions diverses, de forma eficaç, en contextos diferents, de manera integrada i relacionada. Aquest terme es començà a utilitzar en el món de l’empresa i estava atribuït a la resolució de problemes, i més tard en l’educació i es refereix al que han d'aprendre els nens a l’escola. Les competències es la posada en pràctica del saber teòric en qualsevol context.

Abans eren pocs els que utilitzaven el terme competència, com els innovadors del segle passat, però actualment ha passat a estar inclosa en el currículum.

L’objecte d'estudi de l’escola ha de ser la vida, i s’ha de orientar als alumnes segons les seves possibilitats En canvi l’objecte d’estudi són unes matèries determinades i no hi ha formació respecte al mon laboral que a la fi és on desprès estarem tots, les disciplines són insuficients per poder entendre la vida. Com a experiència, molts dels coneixements que he après en aquests anys no els record, i per exemple no me han ensenyat com fer un currículum que es un coneixement que més tard es posarà en pràctica no com les matèries i per tant és més útil.

Un dels objectius de ensenyar per competències és aprendre a conviure, aprendre a saber, aprendre a fer, aprendre a conèixer i aprendre a ser. Els principis psicopedagògics ens senyalen les condicions que han de donar-se en tot procés d’aprenentatge de competències. Per ser competent has de saber el aprenentatge de coneixements, de fets, de procediments, de actituds i de conceptes. Per saber els conceptes hem de fer una construcció personal del significat, per als fets hem de recordar-los, per als procediments han d’aplicar-se en contextos determinats i per la actitud ha de ser positiva i bona. Els professors per tal de que aprenguin tot això han de fer tasques en els que ells hagin de treballar, s’han de motivar i els hem de motivar, han de posar ganes e iniciativa, tot i que no tot els nenes són iguals i necessitaran diferents tipus de atenció ja que seran diferents graus de competències.

Els nens sobretot han de donar-li utilitat als coneixements i fer una reflexió sobre el que fan però no dissociada del seu ús.

Tot i que duc bastant de dies donant a classe les competències encara em costa saber exactament el que són, perquè tot i que és aprenentatge pràctic això engloba moltes més coses. La setmana passada sabia que era però no el que era necessari per ser competent, i quan ho veus aclareix moltes coses i veus millor la importància que té. També com hem llegit el llibre d’en Zabala i a més en la última sessió de bases didàctiques varem veure una conferència de Zabala a Eivissa on parla d’alguns capítols del seu llibre poc a poc anam tenim més coneixements sobre les competències.

Aquest és un altre video que vaig veure en el bloc de l'escola can cantó. http://cancantocompetencies.blogspot.com.es/2011/11/dos-videos-per-reflexionar.html

Aquestos són els enllaços de les fotos:

http://mutuaspalabras.blogspot.com.es/2007_11_01_archive.html

http://www.flickr.com/photos/chalo84/3896668765/

http://www.fotopedia.com/items/flickr-420934630

http://www.fotolibre.org/displayimage.php?album=19&pos=18

http://www.fotosmundi.es/?p=173

http://www.arteyfotografia.com.ar/6634/fotos/179012/

http://www.miflotador.com/images/license-bebes.htm

http://www.arteyfotografia.com.ar/18218/fotos/406886/

Com aprenem.

La entrada d'aquesta setmana tractarà sobre com aprenem o com deuríem aprendre.

L’escola constructivista ha de basar-se en un model d'aprenentatge que desenvolupi la personalitat de les persones i no ensenyin només coneixements per aprendre'ls de memòria i que més tard no es puguin aplicar a una situació real. Els coneixements que adquireixen els han de servir per solucionar problemes que poden ocorre diàriament. Però la incapacitat de posar en practica alguns d'aquests coneixements ha donat el terme competències que es relaciona amb la practica, i així sorgeix el dilema entre teoria i practica. Com diu Zabala(2007) “ Frente al dilema entre teoría práctica, optar por una enseñanza basada en competencias parece una apuesta por la pràctica y, en consecuencia, un rechazo a los conocimientos”.  Però la existència de les competències no vol dir que la teoria passi a un segon pla, els coneixements teòrics i pràctics s’han de saber relacionar, primer s’aprèn i s’entén la teoria i després es posa en practica en qualsevol context. Les competències bàsiques s’han de dur a terme per a l’aplicació de la LOE (2006)( Llei Orgànica de l’Educació).

Aquesta ha set una introducció a que aprenem ara exposaré uns principis psicopedagògics de quins trets ha de tenir l’aprenentatge, estan plasmat en el llibre de Antoni Zabala 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.(2007)

 -Principi 1. Els coneixements previs com a punt de partida. Els nens quan arriben a l’escola han viscut unes experiències, no van sense coneixement previ, tot i que pot ser erroni i s’hagi de corregir, un error des del principi pot condicionar tot el procés.

 -Principi 2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els que ja tenia. Ja tenim esquemes formats i a mesura que adquirim informació aquestos esquemes es modifiquen o es creen uns nous.

-Principi 3. Nivell de desenvolupament. Aquest principi està relacionat amb les etapes de desenvolupament de Piaget. Hem de saber a quina fase estan els alumnes i ajudar-los a passar de etapa.

 -Principi 4. Zona de desenvolupament proper. Entra en la teoria constructivista social de Vigotsky (1979). La zona de desenvolupament proper és la distancia entre el que ja se i el que he d'aprendre, el nivell ha de ser adequat, ni molt, ni poc perquè pot desmotivar als nens.

 -Principi 5. Disposició per a l’aprenentatge. Els factors que influeixen són l’equilibri personal, les relacions interpersonals i la inserció social. Es podia dir que són les expectatives que tenen sobre aquell aprenentatge.

 -Principi 6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. L’aprenentatge ha de tenir significat per si mateix, una funció per poder aplicar-se.

-Principi 7.Activitat mental i conflicte cognitiu. Plantejar el coneixement com un conflicte.

-Principi 8. Actitud favorable sentit i motivació. Els nens han de tenir ganes d'aprendre  La motivació es basa en l’ interès per aprendre, pot ser intrínseca i extrínseca.

-Principi 9. Autoestima, auto concepte i expectatives. Aquests conceptes representarien el que som capaços de fer.

-Principi 10. Reflexió sobre l’aprenentatge. Metacognició. Pensar en el que he aprés i com ho he fet.

Tot el coneixement que he aprés aquestes setmanes m’ha fet canviar la meva visió de la educació. Una de les primeres coses que en van impactar va ser que es millor l’ensenyança sense llibre quan jo només conec l’escola amb llibre. Més tard en el llibre de Zabala sorgeix el terme competència que gràcies al llibre vaig entendre el que era. Després veiem aquests principis psicopedagògics on es dona importància a moltes coses com la significativitat en el coneixement ,es a dir, que el que s’aprèn ha de tenir un sentit per posar-lo en pràctica, i això ho se perquè ha set una experiència meva ja que moltes vegades em pareixia difícil estudiar alguna cosa perquè no ho entenia. I aquestes experiències meves em serveixen per comprendre que aquests principi quan jo sigui una mestra els he de posar en pràctica per millorar l’aprenentatge dels meus alumnes.

Per últim afegiré un vídeo de tv3.cat que es titula Com aprenem i que vaig trobar a un dels blocs de l’escola Can Cantó, aquí us deix l’enllaç.

http://cancantocompetencies.blogspot.com.es/2012/02/ser-mestres-com-aprenem.html

Els rols dels mestres i dels alumnes

Continuant un poc amb el tema de la entrada anterior sobre l’escola tradicional I la moderna, ara em centraré més en el rols dels mestres i dels alumnes.

Hi ha, o deuria haver-hi, grans diferencies entre les finalitats dels mestres de l’escola tradicional i l’escola moderna Abans els mestres eren els que tenien tota la veritat, l’imposaven als alumnes, eren inflexibles ells sempre tenien la raó, feien càstigs físics i el més important eren individualistes. Els mestres de l’escola constructivista no ho saben tot, ajuden als alumnes, els guien per trobar el coneixement i desenvolupar la seva pròpia personalitat, investiga, busca noves formes d'aprenentatge  motiva als nens i coopera amb l’equip docent per millorar l’escola.

No es sap fins a quin punt, els mestres del segle XIX, són tradicionals però si es sap com deurien ensenyar en les escoles modernes per avançar. Els nens en l’escola tradicional estaven orientat cap al treball, molts pocs finalitzaven els seus estudis, i els que ho feien solien ser de famílies més adinerades, però ara tots els nens poden optar a l’escola i està pensada per a que cada nen desenvolupi al màxim les seves competències i el professor ha de estar ben preparat per ajudar-los. Els professor han d'estimar ensenyar, hi ha molts que fan lo just per que els nens tinguin els coneixements mínims ,i n'hi ha d'altres que contínuament estan innovant, i això és lo que s’ha de fer, si el nen veu que tu no tens entusiasme per ensenyar, com tindrà ell per aprendre?

El currículum és important per als professor, és la manera de com et prepares la classe, però també han d'estar preparats per improvisar, perquè no sempre anirà de la forma que tu vols i també hi haurà nens que necessitaran un currículum especial. Altra cosa important és l’autoestima, per a jo de les més importants ja que condiciona molt la teva actitud davant la classe i la feina que fas. Has de valorar sempre el que fas, tot i que la majoria de vegades no valorin les bones accions que fas i que paregui que només són rellevants les dolentes. Tot i que el treball del mestre està infravalorat, és imprescindible actualment per a tots els nens que venen al món i volen aprendre,els mestres han de ser optimistes i com diu Miguel Àngel Santos Guerra “ser docente es difícil”.Us recomano una pel·lícula sobre una professora que creu en un alumnes que l’escola els etiqueta de delinqüents i aconsegueix que s’interessin per aprendre, es titula Diarios de la calle(2007).

En l’escola moderna, i el que els mestres han d'eliminar per complet és d'individualisme i el corporativisme. Els mestres no es poden aïllar en la seva classe i no tenir relació amb els altres docents ni intercanviar opinions per por de la crítica, un ha de acceptar les crítiques i ser objectiu amb el seu treball. Han de col·laborar amb els altres mestres amb la finalitat de millorar l’escola, la ensenyança i la experiència dels nens a l’escola.

Jaume Carbonell estableix deu atributs que els bons mestres deurien tenir.

Respecte a la professora que vull ser jo tinc molt clar que vull ser completament una de l’escola moderna, si no ens comença’m a fer tots un poc responsable de la situació de la educació mai es podran millorar les coses, tot i que sigui el que tots volem. M’agradaria ser aquella professora que després tots els nens recorden per com els vaig ajudar o per les experiències que van passar amb jo, es clar que és el que tots els professor volen però no 
tots fan el mateix esforç per ser-ho.

Si vols aprendre, ensenya.

Des del segle XIX fins al segle XXI està vigent l’educació de l’escola tradicional, es a dir, tot i que han passat dos segles d'evolució, tecnològica i científica, l’escola segueix sent la mateixa malgrat els canvis.

La educació d'abans era la de l’escola tradicional segons en Zabala, i escola transmissiva segons Tonucci, on els mestres eren els que tenien el coneixement i els alumnes anaven sense saber res i deixant les experiències fora de l’escola, per escoltar i aprendre del mestre. Després està la educació de l’escola moderna, segons Tonucci l’escola constructiva, on el mestre no ho sap tot i els alumnes que ja tenen un cert coneixement van per a reflexionar y organitzar-los.

L’escola tradicional està enfocada aprendre coneixements que són necessaris per després anar a la universitat. Però el problema es que hi ha molta gent que rep aquesta educació que no arriba mai a la universitat i que aquests coneixements no els proporcionen gens de benefici. En canvi l’escola moderna com diu Zabala està centrada en “la formació integral de les persones” o en altres paraules en el desenvolupament de la personalitat dels alumnes. Aquesta escola està mes enfocada al saber pràctic, perquè els alumnes creen la seva personalitat a partir de les experiències de l’educació dins i fora de l’escola, en canvi l’escola tradicional s’enfoca més cap al saber teòric, perquè els alumnes només escolten i memoritzen els coneixements del professor i del llibre, i aquest coneixement només es necessari per anar a la universitat i no te cap relació amb el desenvolupament de la pròpia persona.

Segons Zabala “La obligación  de los poderes públicos es establecer un sistema educativo que permita garantizar el pleno desarrollo de la personalidad de sus ciudadanos y ciudadanas, a partir de una regulación de las distintas instancias educativas”. Ara molta gent pensarà que si l’escola moderna és millor que la tradicional, perquè no es posa en pràctica? Pues bé, en Zabala en aquest text diu que el que ha de canviar la forma d’educació és el sistema educatiu, que no només es responsabilitat dels professors o professores de l’escola, si no de tot el conjunt de gent que forma la educació formal, informal y no formal, tots junts col·laboren en la formació integral de la persona, i no vol dir que perquè els professors canviïn la seva manera de ensenyar deixarà de estar vigent l’escola tradicional. L’escola ha de estar pensada per l’educació moderna però per això o es crea una nova escola o només una nova estructura.

Les lectures dels llibre 11 ideas clave.Como aprender y enseñar competencias de n’Antoni Zabala, Va de mestres. Carta als mestres que comencen de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà i Ensenyar o aprendre? de Tonucci són les que me han ajudat a tenir coneixements sobre aquesta polèmica de les dos escoles i també gràcies a les explicacions de Gemma a classe.

Esper que aquesta entrada vos agradi i us faci reflexionar com jo he fet sobre aquest tema de l’educació i que tingueu la vostra pròpia opinió.

Per últim deixaré un video on parla de l'escola tradicional i la moderna.

Soc Andrea Tur, estic cursant primer de educació infantil i he creat aquest blog per l'assignatura de bases didàctiques i disseny curricular. Cada setmana pujaré una entrada sobre el tema que em donat a classe, donant la meva opinió personal. Esper que vos agradi.