lunes, 10 de diciembre de 2012

Educació infantil



La primera etapa es divideix en dos cicles, el primer de 0 a 3 anys i la segona de 3 a 6 anys. La segona etapa és gratuïta ja se escolaritza als nens, però en la primera etapa les escoletes no són gratuïtes per això no tots els ens van. La LOE volia introduir més escoletes per potenciar l’educació en el primer cicle.
http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046771604/

L’educació infantil actualment ha canviat, potencia tant la lectoescriptura com el desenvolupament de la personalitat i l’autonomia dels nens. Els objectius generals del currículum a l’educació infantil es refereixen a alguna de les 5 grans capacitats que els nenes han d’assolir abans de finalitzar l’etapa, les cognitives, de relació interpersonal, motrius, d’actuació social i d’equilibri personal. En aquestes grans capacitat poden distingir dos dimensions, el que afecta a la pròpia persona i una configurada per el medi que l’envolta i les relacions que hi manté. Aquestes dimensions estan relacionades gràcies als instruments, les formes de comunicació i  representació, és a dir, els llenguatges. Aquests tres àmbits en el currículum de educació infantil es transformen en competències que ajuden a l’infant a desenvolupar-se, no parlam de àrees si no de àmbits d’experiència i cal tractar-los globalment. El currículum té una funció orientadora, l’acció educativa ha de estar relacionada amb els objectius generals.

La relació entre la professora i els nens ha de servir per motivar-los a relacionar-se, aprendre,cercar,etc. S’han de crear diferents situacions amb els nens proporcionant-los ajuda diversa sobre les necessitats que tenen. També és important la relació de les famílies amb els professor ja que han de col·laborar junts en l’educació dels nens, i per això fa falta una bona comunicació a través d’entrevistes, reunions festes,etc. El currículum és obert i flexible això permet al centre organitzar els objectius i continguts per cicle com vulguin. El currículum també indica què, com i quan ha d’avaluar-se. S’han d’avaluar el contingut, totes les capacitats que cal desenvolupar, els referents als objectius generals i el projecte de centre, es farà al principi, durant i al final d’aprenentatge, s’ha de tenir en compte una sèrie de dades i prendre decisions.

Les àrees de coneixement han de ser, l’alumne, si mateix, l’entorn, el medi físic i llenguatges comunicació i representació. Aquestes dimensions són inseparables per el desenvolupament del jo. S’anomenen àrees però estan lligades a una disciplina de coneixement a partir de l’experiència. La descoberta d’un mateix fa referència al desenvolupament de la pròpia personalitat del nen, l’entorn fa referència a descobrir el medi on viu,adaptar-se, i conviure amb els altres individus, i la intercomunicació és un instrument que ens permet relacionar-nos.
http://www.flickr.com/photos/cdoia/8046763371/

El temps és molt important a l’educació infantil fins a arribar a primària. L’equip 
docent  ha de fer sentir als nens des que arriben fins que se’n van còmodes per a seu desenvolupament. Han de començar a ensenyar-li hàbits del dia a dia per tenir una regularitat en el temps i seguir un ordre en les activitats per que es sentin més segurs. Respecte a l’espai de les escoles han d’intentar adaptar-se el millor que puguin a les necessitats educatives del centre, ha de ser acollidor, segur, ampli, etc. Una vegada s’ha modificat tot i s’ha posat en pràctica ha de ser revisat per valorar realment que passa dins l’aula i el desenvolupament de la unitat.

Després de llegir d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè i parlar molt sobre aquest tema em queda molt més clar com de important és la educació infantil en tot el procés de educació de una persona. També he aprés les àrees de coneixement, encara no havíem parlat d'elles, en aquesta assignatura. Mentre sàpigues el que has d'ensenyar el procediment serà més fluït. 

  

lunes, 3 de diciembre de 2012

Avaluació


Aquesta setmana hem vist el tema de l’avaluació. Primer començaré definint-la, l’avaluació és la forma de qualificar en el procés de ensenyança segons si han aconseguit els coneixements i les habilitats requerides. Hi ha moltes tipologies d’avaluacions, segons la finalitat, el moment, la extensió, el grau de relació amb l’avaluador i segons el criteri.

Segons la finalitat hi ha de tres tipus, la diagnostica, la sumativa o integradora i la avaluació formativa o reguladora, segons el moment està la inicial, la final i la processual, la sumativa final seria la avaluació de l’escola tradicional. Segons la extensió hi ha dos tipus parcial i global, segons el grau de relació hi ha 5, la externa, les persones que avaluen no participen en l’aprenentatge, interna, si que hi participen, autoavaluació, es fa a un mateix, heteroavaluació la fa a altres i coavaluació els aprenents s’avaluen uns a altres, i per últim segons el criteri hi ha dos, la criterial, on es coparen els resultats amb uns propòsits prèviament fixats, i la normativa, el punt de referència de comparació és el nivell general d’un grup que actua com a mitjana.

El procés d’avaluació s’utilitza per avaluar si es sap o no el contingut del llibre de text, si a l’examen es posa tot el contingut, és a dir, avalua uns coneixements que anteriorment ens hem aprés per a l’examen i treure bona nota però que més tard quasi no recordarem. Tampoc sabem en que s’han basat per fer l’avaluació o en que hem fallat, més que un procés orientatiu per saber com anam en el procés de aprenentatge i si va malament poder reconstruir-lo, és un procés per penalitzar els nostres errors i només premiar-nos amb bona nota si ho fem bé. L’avaluació és el motor d’aprenentatge, depèn de com avaluïs, aprendre serà d’una manera o d’un altra, però la resistència al canvi de avaluació, és a dir, que la nota sigui menys important i el procés d’aprenentatge més, és dels propis alumnes. Lo important no és el contingut de l’aprenentatge sinó aprovar els exàmens i utilitzar unes estratègies de aprenentatge que consisteixen en la memorització a curt termini.

L’avaluació sempre és a partir de proves de paper i llapis per saber si l’alumne sap o no uns continguts que es suposa que son necessaris per més endavant els estudis de la universitat, i si treus menys de un 5 vol dir que pot ser no pots optar a anar-hi i si tens més de un 5 si. L’avaluació per competències és difícil, però desprès de dir que s’ha d’ensenyar per competències també s’ha de poder avaluar per competències, per aplicar els continguts a situacions reals. En aquesta avaluació no només tindrà en comte la resolució del problema, perquè el que volem es que els alumnes millorin s’avaluarà tot el procés per resoldre el problema. Per avaluar per competències es realitzaran activitats associades a cada competència on s’avaluarà el grau de domini de la competència.


El procés de avaluació a vegades pareix més un de selecció dels millors alumnes segons les notes. En el meu cas en quart de secundaria vaig suspendre dos i vaig haver de recuperar-les en setembre, per això quan vaig fer l’examen i les vaig aprovar en varen donar un paper on me recomanaven anar a un mòdul. Em vaig quedar sorpresa perquè només es varen basar en que vaig suspendre dos aquell any i en els altres anys o en les aprovades d’aquell mateix curs no. Però ara en contra del que em varen dir estic estudiant el grau d’educació infantil. S’hi haguessin avaluat per competències només pensarien que la competència matemàtica no se’m dona bé, no que no pugui estudiar batxillerat.