Aquesta setmana hem vist
el tema de l’avaluació. Primer començaré definint-la, l’avaluació és la forma
de qualificar en el procés de ensenyança segons si han aconseguit els
coneixements i les habilitats requerides. Hi ha moltes tipologies d’avaluacions,
segons la finalitat, el moment, la extensió, el grau de relació amb l’avaluador
i segons el criteri.
Segons la finalitat hi
ha de tres tipus, la diagnostica, la sumativa o integradora i la avaluació
formativa o reguladora, segons el moment està la inicial, la final i la
processual, la sumativa final seria la avaluació de l’escola tradicional.
Segons la extensió hi ha dos tipus parcial i global, segons el grau de relació
hi ha 5, la externa, les persones que avaluen no participen en l’aprenentatge,
interna, si que hi participen, autoavaluació, es fa a un mateix,
heteroavaluació la fa a altres i coavaluació els aprenents s’avaluen uns a
altres, i per últim segons el criteri hi ha dos, la criterial, on es coparen
els resultats amb uns propòsits prèviament fixats, i la normativa, el punt de
referència de comparació és el nivell general d’un grup que actua com a mitjana.
El procés d’avaluació
s’utilitza per avaluar si es sap o no el contingut del llibre de text, si a
l’examen es posa tot el contingut, és a dir, avalua uns coneixements que
anteriorment ens hem aprés per a l’examen i treure bona nota però que més tard
quasi no recordarem. Tampoc sabem en que s’han basat per fer l’avaluació o en
que hem fallat, més que un procés orientatiu per saber com anam en el procés de
aprenentatge i si va malament poder reconstruir-lo, és un procés per penalitzar
els nostres errors i només premiar-nos amb bona nota si ho fem bé. L’avaluació
és el motor d’aprenentatge, depèn de com avaluïs, aprendre serà d’una manera o
d’un altra, però la resistència al canvi de avaluació, és a dir, que la nota
sigui menys important i el procés d’aprenentatge més, és dels propis alumnes.
Lo important no és el contingut de l’aprenentatge sinó aprovar els exàmens i
utilitzar unes estratègies de aprenentatge que consisteixen en la memorització
a curt termini.
L’avaluació sempre és a
partir de proves de paper i llapis per saber si l’alumne sap o no uns
continguts que es suposa que son necessaris per més endavant els estudis de la
universitat, i si treus menys de un 5 vol dir que pot ser no pots optar a
anar-hi i si tens més de un 5 si. L’avaluació per competències és difícil, però
desprès de dir que s’ha d’ensenyar per competències també s’ha de poder avaluar
per competències, per aplicar els continguts a situacions reals. En aquesta
avaluació no només tindrà en comte la resolució del problema, perquè el que
volem es que els alumnes millorin s’avaluarà tot el procés per resoldre el
problema. Per avaluar per competències es realitzaran activitats associades a
cada competència on s’avaluarà el grau de domini de la competència.
El procés de avaluació a
vegades pareix més un de selecció dels millors alumnes segons les notes. En el
meu cas en quart de secundaria vaig suspendre dos i vaig haver de recuperar-les
en setembre, per això quan vaig fer l’examen i les vaig aprovar en varen donar
un paper on me recomanaven anar a un mòdul. Em vaig quedar sorpresa perquè
només es varen basar en que vaig suspendre dos aquell any i en els altres anys
o en les aprovades d’aquell mateix curs no. Però ara en contra del que em varen
dir estic estudiant el grau d’educació infantil. S’hi haguessin avaluat per
competències només pensarien que la competència matemàtica no se’m dona bé, no
que no pugui estudiar batxillerat.