Com aprenem.

La entrada d'aquesta setmana tractarà sobre com aprenem o com deuríem aprendre.

L’escola constructivista ha de basar-se en un model d'aprenentatge que desenvolupi la personalitat de les persones i no ensenyin només coneixements per aprendre'ls de memòria i que més tard no es puguin aplicar a una situació real. Els coneixements que adquireixen els han de servir per solucionar problemes que poden ocorre diàriament. Però la incapacitat de posar en practica alguns d'aquests coneixements ha donat el terme competències que es relaciona amb la practica, i així sorgeix el dilema entre teoria i practica. Com diu Zabala(2007) “ Frente al dilema entre teoría práctica, optar por una enseñanza basada en competencias parece una apuesta por la pràctica y, en consecuencia, un rechazo a los conocimientos”.  Però la existència de les competències no vol dir que la teoria passi a un segon pla, els coneixements teòrics i pràctics s’han de saber relacionar, primer s’aprèn i s’entén la teoria i després es posa en practica en qualsevol context. Les competències bàsiques s’han de dur a terme per a l’aplicació de la LOE (2006)( Llei Orgànica de l’Educació).

Aquesta ha set una introducció a que aprenem ara exposaré uns principis psicopedagògics de quins trets ha de tenir l’aprenentatge, estan plasmat en el llibre de Antoni Zabala 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.(2007)

 -Principi 1. Els coneixements previs com a punt de partida. Els nens quan arriben a l’escola han viscut unes experiències, no van sense coneixement previ, tot i que pot ser erroni i s’hagi de corregir, un error des del principi pot condicionar tot el procés.

 -Principi 2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els que ja tenia. Ja tenim esquemes formats i a mesura que adquirim informació aquestos esquemes es modifiquen o es creen uns nous.

-Principi 3. Nivell de desenvolupament. Aquest principi està relacionat amb les etapes de desenvolupament de Piaget. Hem de saber a quina fase estan els alumnes i ajudar-los a passar de etapa.

 -Principi 4. Zona de desenvolupament proper. Entra en la teoria constructivista social de Vigotsky (1979). La zona de desenvolupament proper és la distancia entre el que ja se i el que he d'aprendre, el nivell ha de ser adequat, ni molt, ni poc perquè pot desmotivar als nens.

 -Principi 5. Disposició per a l’aprenentatge. Els factors que influeixen són l’equilibri personal, les relacions interpersonals i la inserció social. Es podia dir que són les expectatives que tenen sobre aquell aprenentatge.

 -Principi 6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. L’aprenentatge ha de tenir significat per si mateix, una funció per poder aplicar-se.

-Principi 7.Activitat mental i conflicte cognitiu. Plantejar el coneixement com un conflicte.

-Principi 8. Actitud favorable sentit i motivació. Els nens han de tenir ganes d'aprendre  La motivació es basa en l’ interès per aprendre, pot ser intrínseca i extrínseca.

-Principi 9. Autoestima, auto concepte i expectatives. Aquests conceptes representarien el que som capaços de fer.

-Principi 10. Reflexió sobre l’aprenentatge. Metacognició. Pensar en el que he aprés i com ho he fet.

Tot el coneixement que he aprés aquestes setmanes m’ha fet canviar la meva visió de la educació. Una de les primeres coses que en van impactar va ser que es millor l’ensenyança sense llibre quan jo només conec l’escola amb llibre. Més tard en el llibre de Zabala sorgeix el terme competència que gràcies al llibre vaig entendre el que era. Després veiem aquests principis psicopedagògics on es dona importància a moltes coses com la significativitat en el coneixement ,es a dir, que el que s’aprèn ha de tenir un sentit per posar-lo en pràctica, i això ho se perquè ha set una experiència meva ja que moltes vegades em pareixia difícil estudiar alguna cosa perquè no ho entenia. I aquestes experiències meves em serveixen per comprendre que aquests principi quan jo sigui una mestra els he de posar en pràctica per millorar l’aprenentatge dels meus alumnes.

Per últim afegiré un vídeo de tv3.cat que es titula Com aprenem i que vaig trobar a un dels blocs de l’escola Can Cantó, aquí us deix l’enllaç.

http://cancantocompetencies.blogspot.com.es/2012/02/ser-mestres-com-aprenem.html

Els rols dels mestres i dels alumnes

Continuant un poc amb el tema de la entrada anterior sobre l’escola tradicional I la moderna, ara em centraré més en el rols dels mestres i dels alumnes.

Hi ha, o deuria haver-hi, grans diferencies entre les finalitats dels mestres de l’escola tradicional i l’escola moderna Abans els mestres eren els que tenien tota la veritat, l’imposaven als alumnes, eren inflexibles ells sempre tenien la raó, feien càstigs físics i el més important eren individualistes. Els mestres de l’escola constructivista no ho saben tot, ajuden als alumnes, els guien per trobar el coneixement i desenvolupar la seva pròpia personalitat, investiga, busca noves formes d'aprenentatge  motiva als nens i coopera amb l’equip docent per millorar l’escola.

No es sap fins a quin punt, els mestres del segle XIX, són tradicionals però si es sap com deurien ensenyar en les escoles modernes per avançar. Els nens en l’escola tradicional estaven orientat cap al treball, molts pocs finalitzaven els seus estudis, i els que ho feien solien ser de famílies més adinerades, però ara tots els nens poden optar a l’escola i està pensada per a que cada nen desenvolupi al màxim les seves competències i el professor ha de estar ben preparat per ajudar-los. Els professor han d'estimar ensenyar, hi ha molts que fan lo just per que els nens tinguin els coneixements mínims ,i n'hi ha d'altres que contínuament estan innovant, i això és lo que s’ha de fer, si el nen veu que tu no tens entusiasme per ensenyar, com tindrà ell per aprendre?

El currículum és important per als professor, és la manera de com et prepares la classe, però també han d'estar preparats per improvisar, perquè no sempre anirà de la forma que tu vols i també hi haurà nens que necessitaran un currículum especial. Altra cosa important és l’autoestima, per a jo de les més importants ja que condiciona molt la teva actitud davant la classe i la feina que fas. Has de valorar sempre el que fas, tot i que la majoria de vegades no valorin les bones accions que fas i que paregui que només són rellevants les dolentes. Tot i que el treball del mestre està infravalorat, és imprescindible actualment per a tots els nens que venen al món i volen aprendre,els mestres han de ser optimistes i com diu Miguel Àngel Santos Guerra “ser docente es difícil”.Us recomano una pel·lícula sobre una professora que creu en un alumnes que l’escola els etiqueta de delinqüents i aconsegueix que s’interessin per aprendre, es titula Diarios de la calle(2007).

En l’escola moderna, i el que els mestres han d'eliminar per complet és d'individualisme i el corporativisme. Els mestres no es poden aïllar en la seva classe i no tenir relació amb els altres docents ni intercanviar opinions per por de la crítica, un ha de acceptar les crítiques i ser objectiu amb el seu treball. Han de col·laborar amb els altres mestres amb la finalitat de millorar l’escola, la ensenyança i la experiència dels nens a l’escola.

Jaume Carbonell estableix deu atributs que els bons mestres deurien tenir.

Respecte a la professora que vull ser jo tinc molt clar que vull ser completament una de l’escola moderna, si no ens comença’m a fer tots un poc responsable de la situació de la educació mai es podran millorar les coses, tot i que sigui el que tots volem. M’agradaria ser aquella professora que després tots els nens recorden per com els vaig ajudar o per les experiències que van passar amb jo, es clar que és el que tots els professor volen però no 
tots fan el mateix esforç per ser-ho.

Si vols aprendre, ensenya.

Des del segle XIX fins al segle XXI està vigent l’educació de l’escola tradicional, es a dir, tot i que han passat dos segles d'evolució, tecnològica i científica, l’escola segueix sent la mateixa malgrat els canvis.

La educació d'abans era la de l’escola tradicional segons en Zabala, i escola transmissiva segons Tonucci, on els mestres eren els que tenien el coneixement i els alumnes anaven sense saber res i deixant les experiències fora de l’escola, per escoltar i aprendre del mestre. Després està la educació de l’escola moderna, segons Tonucci l’escola constructiva, on el mestre no ho sap tot i els alumnes que ja tenen un cert coneixement van per a reflexionar y organitzar-los.

L’escola tradicional està enfocada aprendre coneixements que són necessaris per després anar a la universitat. Però el problema es que hi ha molta gent que rep aquesta educació que no arriba mai a la universitat i que aquests coneixements no els proporcionen gens de benefici. En canvi l’escola moderna com diu Zabala està centrada en “la formació integral de les persones” o en altres paraules en el desenvolupament de la personalitat dels alumnes. Aquesta escola està mes enfocada al saber pràctic, perquè els alumnes creen la seva personalitat a partir de les experiències de l’educació dins i fora de l’escola, en canvi l’escola tradicional s’enfoca més cap al saber teòric, perquè els alumnes només escolten i memoritzen els coneixements del professor i del llibre, i aquest coneixement només es necessari per anar a la universitat i no te cap relació amb el desenvolupament de la pròpia persona.

Segons Zabala “La obligación  de los poderes públicos es establecer un sistema educativo que permita garantizar el pleno desarrollo de la personalidad de sus ciudadanos y ciudadanas, a partir de una regulación de las distintas instancias educativas”. Ara molta gent pensarà que si l’escola moderna és millor que la tradicional, perquè no es posa en pràctica? Pues bé, en Zabala en aquest text diu que el que ha de canviar la forma d’educació és el sistema educatiu, que no només es responsabilitat dels professors o professores de l’escola, si no de tot el conjunt de gent que forma la educació formal, informal y no formal, tots junts col·laboren en la formació integral de la persona, i no vol dir que perquè els professors canviïn la seva manera de ensenyar deixarà de estar vigent l’escola tradicional. L’escola ha de estar pensada per l’educació moderna però per això o es crea una nova escola o només una nova estructura.

Les lectures dels llibre 11 ideas clave.Como aprender y enseñar competencias de n’Antoni Zabala, Va de mestres. Carta als mestres que comencen de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà i Ensenyar o aprendre? de Tonucci són les que me han ajudat a tenir coneixements sobre aquesta polèmica de les dos escoles i també gràcies a les explicacions de Gemma a classe.

Esper que aquesta entrada vos agradi i us faci reflexionar com jo he fet sobre aquest tema de l’educació i que tingueu la vostra pròpia opinió.

Per últim deixaré un video on parla de l'escola tradicional i la moderna.