Des
del segle XIX fins al segle XXI està vigent l’educació de l’escola tradicional,
es a dir, tot i que han passat dos segles d'evolució, tecnològica i científica,
l’escola segueix sent la mateixa malgrat els canvis.
La
educació d'abans era la de l’escola tradicional segons en Zabala, i escola
transmissiva segons Tonucci, on els mestres eren els que tenien el coneixement
i els alumnes anaven sense saber res i deixant les experiències fora de l’escola,
per escoltar i aprendre del mestre. Després està la educació de l’escola
moderna, segons Tonucci l’escola constructiva, on el mestre no ho sap tot i els
alumnes que ja tenen un cert coneixement van per a reflexionar y
organitzar-los.
L’escola
tradicional està enfocada aprendre coneixements que són necessaris per després
anar a la universitat. Però el problema es que hi ha molta gent que rep aquesta
educació que no arriba mai a la universitat i que aquests coneixements no els proporcionen
gens de benefici. En canvi l’escola moderna com diu Zabala està centrada en “la
formació integral de les persones” o en altres paraules en el desenvolupament
de la personalitat dels alumnes. Aquesta escola està mes enfocada al saber
pràctic, perquè els alumnes creen la seva personalitat a partir de les
experiències de l’educació dins i fora de l’escola, en canvi l’escola
tradicional s’enfoca més cap al saber teòric, perquè els alumnes només escolten
i memoritzen els coneixements del professor i del llibre, i aquest coneixement
només es necessari per anar a la universitat i no te cap relació amb el
desenvolupament de la pròpia persona.
Segons
Zabala “La obligación de los poderes
públicos es establecer un sistema educativo que permita garantizar el pleno
desarrollo de la personalidad de sus ciudadanos y ciudadanas, a partir de una
regulación de las distintas instancias educativas”. Ara molta gent pensarà que
si l’escola moderna és millor que la tradicional, perquè no es posa en
pràctica? Pues bé, en Zabala en aquest text diu que el que ha de canviar la
forma d’educació és el sistema educatiu, que no només es responsabilitat dels
professors o professores de l’escola, si no de tot el conjunt de gent que forma
la educació formal, informal y no formal, tots junts col·laboren en la formació
integral de la persona, i no vol dir que perquè els professors canviïn la seva
manera de ensenyar deixarà de estar vigent l’escola tradicional. L’escola ha de
estar pensada per l’educació moderna però per això o es crea una nova escola o
només una nova estructura.
Les
lectures dels llibre 11 ideas clave.Como
aprender y enseñar competencias de n’Antoni Zabala, Va de mestres. Carta als mestres que comencen de Jaume Cela Ollé i
Juli Palou Sangrà i Ensenyar o aprendre?
de Tonucci són les que me han ajudat a tenir coneixements sobre aquesta polèmica
de les dos escoles i també gràcies a les explicacions de Gemma a classe.
Esper
que aquesta entrada vos agradi i us faci reflexionar com jo he fet sobre aquest
tema de l’educació i que tingueu la vostra pròpia opinió.
Per últim deixaré un video on parla de l'escola tradicional i la moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario